Al principi del segle IX comença a escriure's cants a més d'una veu. Les primeres polifonies (Organum) es creaven a partir d'una melodia gregoriana que s'anomenava tenor.En l'organum, la veu principal és una melodia gregoriana i s'anomena Cantus Firmus. La segona veu se separa de la primera i la segueix, nota a nota, a una distància de quarta per tornar a acabar amb l'uníson.

Més tard, al segle XI, apareix un altre procediment polifònic: el discantus o organum lliure, on les diferents veus ja no són paral·leles, sinó que quan una puja l'altra baixa i a l'inrevés.

Al principi del segle XII la segona veu començarà a independitzar-se de la primera (cant pla) i farà dibuixos melòdics sobre aquesta, que seguiràcantant el text religiós. Rep el nom d'organum melismàtic o florejat.